JOHN STUART MILL (1806-1873)
CONTEXT HISTÒRIC
Gran
Bretanya té una situació més estable que la resta d’Europa en el
desenvolupament industrial i en l’auge de la burgesia com a nova classe social
que s’havien imposat. A la segona meitat del segle XIX, cap al 1850, Gran
Bretanya es situava al capdavant dels països europeus:
·
Revolució
industrial à millores
industrials.
·
Augment
de la producció.
·
Colonialisme:
Expansió colonial.
·
Lliure
mercat.
Davant
d’aquest panorama es respira una eufòria econòmica liberal i es dóna el primer
cas d’utilitarisme:
El
primer en desenvolupar l’utilitarisme va ser Jeremy Bentham. Com a utilitarisme
entenem aquelles teories ètiques que utilitzen la utilitat com a criteri per
determinar si una acció és moral o no.
Jeremy
Bentham es va quedar impressionat amb les idees de Hume (impressions i idees:
tota idea prové d’una impressió i aquestes a la seva vegada provenen de
l’experiència). Bentham proposa que el criteri d’utilitat podria fonamentar les
nostres accions i, seguint Home, que les reflexions teòriques sobre el bé són
absurdes i que els judicis morals no són objecte de coneixement. Per tant, si
un judici moral no és objecte de coneixement hem d’anar a la “praxis” per
determinar el criteri moral.
L’experiència
es redueix al plaer sensorial, intel·lectual i moral i al dolor. El plaer i el
dolor són els criteris que defineixen la nostra felicitat. En aquest punt
s’identifica allò útil amb allò bo i en aquesta mesura obtenim: Serà boa tota
aquella acció que contribueixi a augmentar la nostra felicitat (plaer), totes
aquelles accions que contribueixin a disminuir la nostra felicitat seran
dolentes (dolor).
Precisament
per evitar els casos d’egoisme (la meva felicitat augmenta a costa del dolor
dels altres) es crea el principi de felicitat: Amb les nostres accions hem
d’assegurar la major quantitat possible de felicitat per al major nombre
d’individus. Si seguim aquest principi evitem casos d’egoisme. Bentham
fonamenta el principi de felicitat amb una relació quantitativa, Stuart Mill,
en canvi, el fonamentarà amb una relació qualitativa.
L’UTILITARISME HUMANISTA
D’STUART MILL
Stuart
Mill (1806-1873) va ser educat i disciplinat pel seu pare en l’utilitarisme més
estricte. Va caure en una profunda crisi personal i s’enfonsà en la soledat amb 28 anys. Va rebre la
influència de l’empirisme de Hume però va ser capaç d’imprimir una dimensió
particular al seu pensament. Tot i ser defensor de les llibertats fonamentals
de l’ésser humà (liberalisme) estableix uns límits per aquesta llibertat: Les accions
d’un individu no poden afectar les llibertats dels altres, aquests límits són
la garantia de la nostra llibertat.
És
l’estat qui ha d’intervenir en la societat civil per garantir els drets dels
seus membres. La tolerància és la guia d’una societat plural i la garantia de
la llibertat i el progrés.
L’utilitarisme
també serà aplicat a l’ètica i a la política. El seu utilitarisme és matisat
per la seva preocupació social i l’humanisme: “la felicitat particular ve
lligada al benestar del conjunt social”.
L’èxit
de les condicions que fan possible aquest benestar social és responsabilitat de
l’estat i les seves lleis.
Filosofia general
La
reflexió filosòfica de l’autor és molt àmplia: avarca lògica, ètica...
La
seva obra principal és “el sistema de la lògica racional i inductiva” (1843).
LÒGICA
·
Tot
el coneixement es redueix a les dades de l’experiència.
·
Negació
dels judicis transcendents “a priori” de Kant.
·
Aportació
de mètodes inductius, mètodes que serveixen en l’àmbit científic (investigació)
tant per descobrir lleis com per comprovar hipòtesis científiques de manera que
permeten generalitzar la inducció i formular proposicions universals sempre
sota les dades de l’experiència.
·
Els
seus principis són: acord, acord i diferència, restants i variacions
concomitants.
CONEIXEMENT
·
Tot
el coneixement es redueix a les dades de l’experiència.
·
Stuart
Mill diu que els límits del llenguatge i del saber són els de la percepció.
o
Hume
dirà que les idees surten de les impressions que són percepcions de la
realitat.
o
Wittgenstein
farà un triangle entre llenguatge, realitat i llenguatge.
·
Seguint
a Kant, Stuart Mill defensarà només l’existència dels fenòmens: Només podem
conèixer els fenòmens (allò que ens apareix), mai el noümen (la realitat en
sí).
·
Critica
les substàncies.
·
Les
coses són només “possibilitats permanents de sensació).
RELIGIÓ
Després
de la seva mort es van publicar tres assaigs sobre la religió:
1. Parla de que és impossible que Déu sigui
infinitament bo i que alhora el mal existeixi.
2. Proposa una religió natural a favor del
progrés i amb ideals de perfecció i comunió amb els altres.
3. Es dedica a perfilar la seva posició respecte
Déu: es defineix com a agnòstic (no pot demostrar ni l’existència ni la no
existència de Déu) i parla d’una vida futura no eterna.
Economia utilitarista
Les
lleis que regeixen l’economia no són immutables, poden canviar o no es poden
reduir a l’afany de lucre (guanyar diners per un mateix). Els elements que
incideixen el creixement econòmic són la seguretat i els incentius.
Els
fets econòmics pertanyen al domini dels fets socials i no al domini dels fets
naturals. Stuart Mill distingeix entre les lleis de producció i les lleis de
distribució. El dret a la propietat s’ha de subordinar a la seva funció social.
Ètica social
L’utilitarisme
és una teoria ètica que defensa la utilitat com a criteri o principi bàsic de
valoració moral. Un acte és recte o lícit si produeix el màxim de felicitat
(més plaer, menys dolor) per al màxim nombre de persones. L’ètica utilitarista
es regeix per les conseqüències, és a dir, les accions en sí no tenen un valor
(bo o dolent) en elles mateixes, sinó pels efectes que produeixen, els quals depenen
de la felicitat que proporcionen, no només individual, sinó social, la qual en
darrer terme també reverteix en l’individu.
Endemonisme:
Aconseguir el màxim nombre de felicitat pel màxim nombre de persones possible à màxima utilitarista..
L’utilitarisme
té dues visions:
·
Visió
quantitativa de Bentham.
·
Visió
qualitativa d’Stuart Mill.
Per
Stuart Mill no tots els plaers són igual, alguns són més desitjables i
valuosos, en especial aquells que estan en relació amb l’autoperfeccionament
individual. L’ésser humà està dotat de qualitats intel·lectuals o afectives de
caràcter actiu, això és diferents als animals ja que aquells tenen una
tendència passiva cap al plaer. Hi ha dos tipus de plaers:
·
Plaers
inferiors: Absència d’aquests plaers provoca dolor (igual als animals).
·
Plaers
superiors: Plaers intel·lectuals, estètics, morals.
Stuart
Mill considera que la felicitat està en relació amb el desenvolupament de les
facultats actives pròpiament humanes: proposar-se objectius i aconseguir-los,
la identitat i l’empatia vers els altres.
Stuart
Mill dirà: “és millor ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet” à La felicitat depèn de les facultats humanes,
facultats com proposar-se objectius, facultats que no tenen els animals: Millor
un humà (Sòcrates) insatisfet (que no aconsegueix els seus objectius) que no un
porc (animal) satisfet.
La
llibertat individual que defensa Stuart Mill consisteix en la possibilitat de l’autodesenvolupament,
de fer-se un a sí mateix, fins al punt que mai s’ha d’obligar a ningú a fer
determinades accions. No es pot impedir que una persona realitzi la seva lliure
voluntat encara que des del nostre punt de vista pugui semblar equivocada: és
actuar des de la persuasió/convenciment. Stuart Mill anomena aquesta forma
radical de respecte a l’autonomia individual “principi del dany”.
Política utilitarista
El
pensament polític d’Stuart Mill ha estat definit com a liberalisme social
(reformisme). Podem dir que liberalisme és un conjunt d’idees polítiques i
econòmiques que defensen la màxima llibertat i la mínima intervenció de l’estat
en la vida individual i comunitària. No obstant això, al defensar l’economia de
mercat, veu necessària la implicació dels principis ètics i humanistes a fi d’aconseguir
més llibertat social seguint el principi: màxima de felicitat pel màxim nombre
de persones. En aquest sentit l’estat té una sèrie de funcions:
·
Defensar
la llibertat individual.
·
Assegurar
l’educació dels seus ciutadans.
·
Protegir
el dret de les minories.
·
Vigilar
per la justícia social.
L’ideal
utilitarista d’Stuart Mill és que cada individu pugui desenvolupar al màxim les
seves capacitats i pensa que això només és possible en democràcia que respecti
la llibertat i eduqui els seus ciutadans.
Bentham
havia fet ja una crítica a les teories del contracte social (Locke/Hobbes/Rousseau)
i ell ja havia proposar que la legitimitat (justícia pel poble) de l’estat no
era l’origen contractual, sinó en la seva utilitat. Aquesta utilitat seria la
capacitat de respondre als interessos dels ciutadans. Un estat serà útil quan
respongui al màxim nombre de felicitat pel màxim nombre de persones. Les lleis
han de ser útils i en el moment que deixin de ser-ho, caldrà canviar-les
(progrés).
Stuart
Mill fa un pas més enllà i diu que l’estat s’ha d’implicar al progrés humà: ha
d’actuar de corrector davant de les desigualtats i promoure una llibertat
personal autèntica. És per aquest motiu que l’estat ha de tenir cinc funcions:
·
Defensar
les llibertat fonamentals.
·
Fonamentar
estils de vida diferents que aportin creativitat al conjunt social.
·
Protegir
la llibertat de consciència i expressió.
o
La
llibertat d’expressió es defensa impedint el domini de l’opinió pública, com a
imposició de formes de vida uniformes davant de les creacions individuals i minoritàries.
·
Defensar
el principi de tolerància.
·
Promoure
l’autoperfeccionament i finançar l’educació de totes les persones. Aquesta educació
cal encomanar-la a pares, mares i mestres ben cultivats a fi de poder-se
convertir en ciutadans i gaudir dels béns culturals que són patrimoni de tots.
La
seva obra cabdal (Stuart Mill) és l’obra “sobre la llibertat” (1859) on es
pregunta: “quin és llavors el límit de la sobirania de l’individu sobre sí
mateix? On comença la sobirania de la societat? Quin tant de la vida humana ha
d’assignar-se a la individualitat i quin tant a la societat?”. Ell mateix
respon: “La societat només està autoritzada a actuar contra els individus quan
vulnerin els drets dels altres però no si actuen demanar-se de la voluntat
acostumada seguint el principi del dany.
La
inèrcia del capitalisme de mercat en la societat del segle XIX mostrava que no
garantia la felicitat a la majoria, sinó que promou la desigualtat social i una
misèria més gran. El risc de fractura social era imminent si no s’aconseguia
millor la situació econòmica, política i social dels treballadors.
És
en aquesta línia que Stuart Mill va defensar el sufragi universal i la igualtat
entre homes i dones. Ell es va decantar per una democràtica representativa que
prometés dos correctius:
1. El sistema electoral haurà de ser
proporcional per tal de garantir la representació parlamentària de les
minories.
2. Els més capacitat tinguessin més influència
amb el seu vot (Plató).
