FRASES

BENVINGUTS

Sou al bloc de 2n de batxillerat de l'Institut de Llavaneres.
Trobareu aquí materials per a resseguir la història de la filosofia.

Un dia naixem sense que ens en demanin permís. Creixem quasi involuntàriament pel desplegament d'una sèrie de mecanisme biològics que tenim gravats. Però hi ha un altre creixement que no és el físic i aquest sí que només depèn de nosaltres. Podem arribar a vells i ser simples com infants o tractar de créixer i madurar cada dia. Aquest és el camí de tots els filòsofs: la comprensió i la recerca del sentit de la vida, del món, de les coses...

Una activitat apassionant a la qual, ara, tu ets convidat. Que et sigui plaent!

dilluns, 3 d’abril de 2017

John Stuart Mill (2 BAT A)

JOHN STUART MILL (1806-1873)
CONTEXT HISTÒRIC
Gran Bretanya té una situació més estable que la resta d’Europa en el desenvolupament industrial i en l’auge de la burgesia com a nova classe social que s’havien imposat. A la segona meitat del segle XIX, cap al 1850, Gran Bretanya es situava al capdavant dels països europeus:
·         Revolució industrial à millores industrials.
·         Augment de la producció.
·         Colonialisme: Expansió colonial.
·         Lliure mercat.
Davant d’aquest panorama es respira una eufòria econòmica liberal i es dóna el primer cas d’utilitarisme:
El primer en desenvolupar l’utilitarisme va ser Jeremy Bentham. Com a utilitarisme entenem aquelles teories ètiques que utilitzen la utilitat com a criteri per determinar si una acció és moral o no.
Jeremy Bentham es va quedar impressionat amb les idees de Hume (impressions i idees: tota idea prové d’una impressió i aquestes a la seva vegada provenen de l’experiència). Bentham proposa que el criteri d’utilitat podria fonamentar les nostres accions i, seguint Home, que les reflexions teòriques sobre el bé són absurdes i que els judicis morals no són objecte de coneixement. Per tant, si un judici moral no és objecte de coneixement hem d’anar a la “praxis” per determinar el criteri moral.
L’experiència es redueix al plaer sensorial, intel·lectual i moral i al dolor. El plaer i el dolor són els criteris que defineixen la nostra felicitat. En aquest punt s’identifica allò útil amb allò bo i en aquesta mesura obtenim: Serà boa tota aquella acció que contribueixi a augmentar la nostra felicitat (plaer), totes aquelles accions que contribueixin a disminuir la nostra felicitat seran dolentes (dolor).
Precisament per evitar els casos d’egoisme (la meva felicitat augmenta a costa del dolor dels altres) es crea el principi de felicitat: Amb les nostres accions hem d’assegurar la major quantitat possible de felicitat per al major nombre d’individus. Si seguim aquest principi evitem casos d’egoisme. Bentham fonamenta el principi de felicitat amb una relació quantitativa, Stuart Mill, en canvi, el fonamentarà amb una relació qualitativa.
L’UTILITARISME HUMANISTA D’STUART MILL
Stuart Mill (1806-1873) va ser educat i disciplinat pel seu pare en l’utilitarisme més estricte. Va caure en una profunda crisi personal i s’enfonsà  en la soledat amb 28 anys. Va rebre la influència de l’empirisme de Hume però va ser capaç d’imprimir una dimensió particular al seu pensament. Tot i ser defensor de les llibertats fonamentals de l’ésser humà (liberalisme) estableix uns límits per aquesta llibertat: Les accions d’un individu no poden afectar les llibertats dels altres, aquests límits són la garantia de la nostra llibertat.
És l’estat qui ha d’intervenir en la societat civil per garantir els drets dels seus membres. La tolerància és la guia d’una societat plural i la garantia de la llibertat i el progrés.
L’utilitarisme també serà aplicat a l’ètica i a la política. El seu utilitarisme és matisat per la seva preocupació social i l’humanisme: “la felicitat particular ve lligada al benestar del conjunt social”.
L’èxit de les condicions que fan possible aquest benestar social és responsabilitat de l’estat i les seves lleis.
Filosofia general
La reflexió filosòfica de l’autor és molt àmplia: avarca lògica, ètica...
La seva obra principal és “el sistema de la lògica racional i inductiva” (1843).
LÒGICA
·         Tot el coneixement es redueix a les dades de l’experiència.
·         Negació dels judicis transcendents “a priori” de Kant.
·         Aportació de mètodes inductius, mètodes que serveixen en l’àmbit científic (investigació) tant per descobrir lleis com per comprovar hipòtesis científiques de manera que permeten generalitzar la inducció i formular proposicions universals sempre sota les dades de l’experiència.
·         Els seus principis són: acord, acord i diferència, restants i variacions concomitants.
CONEIXEMENT
·         Tot el coneixement es redueix a les dades de l’experiència.
·         Stuart Mill diu que els límits del llenguatge i del saber són els de la percepció.
o    Hume dirà que les idees surten de les impressions que són percepcions de la realitat.
o    Wittgenstein farà un triangle entre llenguatge, realitat i llenguatge.
·         Seguint a Kant, Stuart Mill defensarà només l’existència dels fenòmens: Només podem conèixer els fenòmens (allò que ens apareix), mai el noümen (la realitat en sí).
·         Critica les substàncies.
·         Les coses són només “possibilitats permanents de sensació).
RELIGIÓ
Després de la seva mort es van publicar tres assaigs sobre la religió:
1.     Parla de que és impossible que Déu sigui infinitament bo i que alhora el mal existeixi.
2.     Proposa una religió natural a favor del progrés i amb ideals de perfecció i comunió amb els altres.
3.     Es dedica a perfilar la seva posició respecte Déu: es defineix com a agnòstic (no pot demostrar ni l’existència ni la no existència de Déu) i parla d’una vida futura no eterna.
Economia utilitarista
Les lleis que regeixen l’economia no són immutables, poden canviar o no es poden reduir a l’afany de lucre (guanyar diners per un mateix). Els elements que incideixen el creixement econòmic són la seguretat i els incentius.
Els fets econòmics pertanyen al domini dels fets socials i no al domini dels fets naturals. Stuart Mill distingeix entre les lleis de producció i les lleis de distribució. El dret a la propietat s’ha de subordinar a la seva funció social.
Ètica social
L’utilitarisme és una teoria ètica que defensa la utilitat com a criteri o principi bàsic de valoració moral. Un acte és recte o lícit si produeix el màxim de felicitat (més plaer, menys dolor) per al màxim nombre de persones. L’ètica utilitarista es regeix per les conseqüències, és a dir, les accions en sí no tenen un valor (bo o dolent) en elles mateixes, sinó pels efectes que produeixen, els quals depenen de la felicitat que proporcionen, no només individual, sinó social, la qual en darrer terme també reverteix en l’individu.
Endemonisme: Aconseguir el màxim nombre de felicitat pel màxim nombre de persones possible à màxima utilitarista..
L’utilitarisme té dues visions:
·         Visió quantitativa de Bentham.
·         Visió qualitativa d’Stuart Mill.
Per Stuart Mill no tots els plaers són igual, alguns són més desitjables i valuosos, en especial aquells que estan en relació amb l’autoperfeccionament individual. L’ésser humà està dotat de qualitats intel·lectuals o afectives de caràcter actiu, això és diferents als animals ja que aquells tenen una tendència passiva cap al plaer. Hi ha dos tipus de plaers:
·         Plaers inferiors: Absència d’aquests plaers provoca dolor (igual als animals).
·         Plaers superiors: Plaers intel·lectuals, estètics, morals.

Stuart Mill considera que la felicitat està en relació amb el desenvolupament de les facultats actives pròpiament humanes: proposar-se objectius i aconseguir-los, la identitat i l’empatia vers els altres.
Stuart Mill dirà: “és millor ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet” à La felicitat depèn de les facultats humanes, facultats com proposar-se objectius, facultats que no tenen els animals: Millor un humà (Sòcrates) insatisfet (que no aconsegueix els seus objectius) que no un porc (animal) satisfet.

La llibertat individual que defensa Stuart Mill consisteix en la possibilitat de l’autodesenvolupament, de fer-se un a sí mateix, fins al punt que mai s’ha d’obligar a ningú a fer determinades accions. No es pot impedir que una persona realitzi la seva lliure voluntat encara que des del nostre punt de vista pugui semblar equivocada: és actuar des de la persuasió/convenciment. Stuart Mill anomena aquesta forma radical de respecte a l’autonomia individual “principi del dany”.
Política utilitarista
El pensament polític d’Stuart Mill ha estat definit com a liberalisme social (reformisme). Podem dir que liberalisme és un conjunt d’idees polítiques i econòmiques que defensen la màxima llibertat i la mínima intervenció de l’estat en la vida individual i comunitària. No obstant això, al defensar l’economia de mercat, veu necessària la implicació dels principis ètics i humanistes a fi d’aconseguir més llibertat social seguint el principi: màxima de felicitat pel màxim nombre de persones. En aquest sentit l’estat té una sèrie de funcions:
·         Defensar la llibertat individual.
·         Assegurar l’educació dels seus ciutadans.
·         Protegir el dret de les minories.
·         Vigilar per la justícia social.
L’ideal utilitarista d’Stuart Mill és que cada individu pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats i pensa que això només és possible en democràcia que respecti la llibertat i eduqui els seus ciutadans.
Bentham havia fet ja una crítica a les teories del contracte social (Locke/Hobbes/Rousseau) i ell ja havia proposar que la legitimitat (justícia pel poble) de l’estat no era l’origen contractual, sinó en la seva utilitat. Aquesta utilitat seria la capacitat de respondre als interessos dels ciutadans. Un estat serà útil quan respongui al màxim nombre de felicitat pel màxim nombre de persones. Les lleis han de ser útils i en el moment que deixin de ser-ho, caldrà canviar-les (progrés).
Stuart Mill fa un pas més enllà i diu que l’estat s’ha d’implicar al progrés humà: ha d’actuar de corrector davant de les desigualtats i promoure una llibertat personal autèntica. És per aquest motiu que l’estat ha de tenir cinc funcions:
·         Defensar les llibertat fonamentals.
·         Fonamentar estils de vida diferents que aportin creativitat al conjunt social.
·         Protegir la llibertat de consciència i expressió.
o    La llibertat d’expressió es defensa impedint el domini de l’opinió pública, com a imposició de formes de vida uniformes davant de les creacions individuals i minoritàries.
·         Defensar el principi de tolerància.
·         Promoure l’autoperfeccionament i finançar l’educació de totes les persones. Aquesta educació cal encomanar-la a pares, mares i mestres ben cultivats a fi de poder-se convertir en ciutadans i gaudir dels béns culturals que són patrimoni de tots.
La seva obra cabdal (Stuart Mill) és l’obra “sobre la llibertat” (1859) on es pregunta: “quin és llavors el límit de la sobirania de l’individu sobre sí mateix? On comença la sobirania de la societat? Quin tant de la vida humana ha d’assignar-se a la individualitat i quin tant a la societat?”. Ell mateix respon: “La societat només està autoritzada a actuar contra els individus quan vulnerin els drets dels altres però no si actuen demanar-se de la voluntat acostumada seguint el principi del dany.
La inèrcia del capitalisme de mercat en la societat del segle XIX mostrava que no garantia la felicitat a la majoria, sinó que promou la desigualtat social i una misèria més gran. El risc de fractura social era imminent si no s’aconseguia millor la situació econòmica, política i social dels treballadors.
És en aquesta línia que Stuart Mill va defensar el sufragi universal i la igualtat entre homes i dones. Ell es va decantar per una democràtica representativa que prometés dos correctius:
1.     El sistema electoral haurà de ser proporcional per tal de garantir la representació parlamentària de les minories.

2.     Els més capacitat tinguessin més influència amb el seu vot (Plató).