REALISME/IDEALISME
Idealisme: la realitat és una funció de la ment
Realisme: ingenu (existeix el món exterior tal i com se’m presenta) o
crític (existeix un món exterior però el meu coneixement és limitat)
Idealistes: Descartes, San Agustí i Plató (Racionalistes)
Realistes: Stuart Mill, Locke i Aristotil
(Empiristes)
PLATÓ
Còneixer és recordar à teoria de la reminiscència i anamnesis
El mite de la caverna
Món sensible (caverna) i món de les idees (l’exterior)
Hi ha 4 graus de coneixement:
1r. ombres
2n. estàtues
3r. projeccions de les ombres reals a les aigües
4a. les coses tal com son
CONTEXT HISTÒRIC
Jove ric admirador de Sòcrates I decebut per la democràcia que mata a Sòcrates
Contacte amb els pitagòrics del sud d’Itàlia
Proposa un nou mètode polític (La República)
Funda l’Acadèmia
DUALISME GNOSEOLÒGIC (PUNT DE
PARTIDA DE LA FILOSOFIA DE PLATÓ)
Coneixement sensitiu: doxa (opinió),
particular, canviant, contingent i múltiple (caverna)
Coneixement racional / intel·lectual: episteme
(ciència), universal, necessari, immutable i únic (etern) (món de les idees)
*Qui busca, preconeix. Si Sòcrates busca la veritat és que té un
preconeixement
OBRES DE PLATÓ
|
1r Període, Escrits Socràtics
2n Període, Escrits de Transició
3r Període, Escrits de Maduresa
4t Període, Escrits de Vellesa
|
SEGONS L’ÈPOCA
|
|
Obres critiques
Obres sistemàtico-doctrinals
Obres Revisió
|
SEGONS EL CONTINGUT
|
MÓN DE LES IDEES
Al cim hi ha el bé
Bellesa ßbé à bondat
â â
â
estèticaßconeixà ètica
El món sensible és el 1r coneixement (pels sentits) anomenat doxa o opinió
El món de les idees és el 2n coneixement (per la raó) anomenat episteme o
ciència
El 3r coneixement és anomenat intuïció mística
Mística: experiència individual de contacte o connexió amb l’absolut (deu,
el tot, etc). Aquesta experiència és inexpresable
Les idees del món de les idees son: eternes, immutables, models,
universals, úniques i espirituals
Les idees del món sensible son: contingents, canviants, còpies,
particulars, materials i múltiples
Contingent: tot esser que pot ser i no-ser
Causa: allò que ha originat alguna cosa
3 causes (teoria de les causes):
-causa material (matèria)
-causa eficient (demiürg, ho proposen els pluralistes)
-causa formal (idees, ho proposa Plató)
(Aristòtil aportarà una nova causa)
ARISTÒTIL
384 a.C – 322 a.C
Era grec però de Macedònia
Quan va morir Plató tothom creia que ell seria el director de l’Acadàmia
però la família de Plató es va negar, a causa d’això va plegar
CRITIQUES A LA TEORIA DE LES IDEES (lo últim que va explicar Plató)
1ª Critica: les idees són un duplicat innecessari, el món de les idees no serveix per
res
2ª Critica: la participació de les idees en les coses és una metàfora
La participació parcial no explica les coses
Si la participació total és, les idees s’haurien de multiplicar
3ª Critica: si hi ha idea de tot, també n’hi hauria d’haver de les imperfeccions
4ª Critica: la idea de la idea, bucle infinit
Cada concepte ve d’una idea diferent
TEORIES D’ARTISTÒTIL
1ª Teoria: Hilemòrfica (matèria i forma)
Tots els objectes reals son compostos de matèria i forma
2ª Teoria: acte-potencial
L’acte és la forma i les potencialitats estan a la matèria
Acte: quan ets
Potencial: que pots arribar a ser però no ho ets encara
Tipus de canvi
-Accidental: qualitatiu o quantitatiu o local
Ex: cadira moguda de lloc o pintada de vermell. Segueix sent una cadira
-Substancial: generació o destrucció
Ex: si la cremem, ja no és cadira
TEORIA DE LES CAUSES
1ª causa material (arkhé)
2ª causa eficient (pluralistes)(nous/amor i odi)
3ª causa formal (Plató) (idees)
4ª causa final (Aristòtil) (tot persegueix una finalitat)
La causa eficient primera d’Aristòtil és el primer motor i és immòbil
*El primer motor immòbil mou com allò desitjat mou a qui ho desitja
El primer motor és: etern, acte pur (no te cap potencialitat),
immaterial-espiritual i omniperfecte (té totes les perfeccions)
ELS SERS VIUS
Hi ha 3 tipus d’ànimes:
Vegetativa: funcions de nutrició i reproducció
Sensitiva: vegetativa + coneixement sensitiu/locomoció
Racional: vegetativa + sensitiva + coneixement intel·lectual
ÈTICA D’ARISTÒTIL
Teleologisme – finalisme (tot tendeix a una finalitat)
La felicitat és el bé últim
Segons Aristòtil s’arriba a la felicitat per la pràctica de la virtut
Virtut: és un bon hàbit
Vici: és un mal hàbit, lo contrari de la virtut
La virtut és el terme mig entre dos extrems
DEFECTE TERME MIG EXCÉS
Covard valentia temerari
POLÍTICA D’ARISTÒTIL
L’home és el terme mig entre deus i animals
Cada poble que escolleixi el sistema polític que li vagi millor. L’objectiu
de tot govern ha de ser el bé comú
BON SISTEMES
MALS SISTEMES
Monarquia Tirania
Aristocràcia Obligarquia
Govern constitucional Democràcia
