FRASES

BENVINGUTS

Sou al bloc de 2n de batxillerat de l'Institut de Llavaneres.
Trobareu aquí materials per a resseguir la història de la filosofia.

Un dia naixem sense que ens en demanin permís. Creixem quasi involuntàriament pel desplegament d'una sèrie de mecanisme biològics que tenim gravats. Però hi ha un altre creixement que no és el físic i aquest sí que només depèn de nosaltres. Podem arribar a vells i ser simples com infants o tractar de créixer i madurar cada dia. Aquest és el camí de tots els filòsofs: la comprensió i la recerca del sentit de la vida, del món, de les coses...

Una activitat apassionant a la qual, ara, tu ets convidat. Que et sigui plaent!

divendres, 28 d’abril de 2017

Nietzsche (2n BAT A)

FRIEDERICH NIETZSCHE (1844-1900)
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
a)     L’Europa de Nietzsche
L’Europa de la segona meitat del segle XIX és l’Europa dels nacionalismes, en gran part fruit de la burgesia industrial. A Europa es justifica la colonització pel suposat deure de civilització, és a dir, els europeus cristians tenen el deure d’anar a Àfrica i moralitzar.
Nietzsche va passar gran part de la seva vida a Itàlia, Alemanya i Suïssa per motius polítics i de salut. Alemanya unificada: ell rebutjà la nacionalitat alemanya i adoptà la suïssa. Alemanya convertida en potència militar i ben aviat en la màxima potència econòmica del moment provocarà nous grans desequilibris a Europa. Itàlia: Territori nacionalista i revolucionari que es consolidà com a nou regne afavorint l’acostament a l’Alemanya unificada. Suïssa: Lloc predilecte de residència i de treball per a Nietzsche. Al llarg del segle XIX el ressó revolucionari francès obrí el camí cap a un ordenament polític més liberal i democràtic.
b)    Actitud de denúncia i sospita
Marx i Engels, socialistes utòpics-anarquistes, són els protagonistes d’una sospita de caire econòmic i social. Ja coneixem la seva denúncia: L’esplendorós sistema capitalista subsisteix gràcies al sofriment, l’alienació nació i a l’explotació del proletariat.
Què és la sospita? Intuir que les coses no són tal com semblen. La sospita el porta a transcendir les aparences, a cercar el fons amagat i soterrat de les coses.
Freud sospita de les més nobles idees i dels bons sentiments, Es recolza en l’inconscient.
Marx, Freud i Nietzsche seran anomenats els filòsofs de la sospita.
La sospita de Nietzsche apunta al cor de la mateixa cultura occidental, denuncia els valors d’aquesta cultura, ja no valen. La filosofia de Nietzsche és una crítica radical de la nostra cultural i dels valors que defensa.
c)     Nous corrents filosòfics
Paral·lelament a l’actitud de sospita i de denúncia, al segle XIX van aparèixer una sèrie de teories filosòfiques: El vitalisme i l’historicisme. Per aquestes teories, la vida no es pot explicar considerant només els elements racionals o científics. Aquestes teories afirmen que l’artista està dotat d’una capacitat d’entendre la realitat, capacitat que manca al científic. La vida és història, procés, canvi, irracionalitat i no es pot mesurar matemàticament. Les noves teories neguen la primacia de la raó per explicar la natura i les diverses activitats humanes, Fomenten l’esperit dionisíac.
A nivell europeu hi ha 3 filòsofs importants: Schopenhauer (1788-1860), Ortega y Gasset (1883-1955) i Nietzsche (1844-1900).
NIETZSCHE I L’AFIRMACIÓ VITAL
1.     Vida turmentada
Nietzsche va néixer al 1844 a Röcken. El seu pare era pastor protestant, com els seus avis, i fou educat en un ambient religiós. 4 anys més tard va néixer la seva germana Elisabeth, la qual va tenir una gran importància a la seva vida com a amiga i influent. El pare morí l’any següent. A la seva vida ell mostra un gran interès i sensibilitat musical. L’any 1864 va ingressar a la Universitat de Bon per estudiar teologia i filologia. En aquest moment va trencar amb la tradició familiar de pastor. És també en aquesta època que va conèixer l’obra de Schopenhauer la qual l’impressionà, l’entusiasmà i assumí la idea de la voluntat de viure com a realitat fonamental que es manifesta en l’home i en tots els éssers.
La idea de voluntat de poder és diferent entre Schopenhauer i Nietzsche. Schopenhauer té la voluntat de viure a la renuncia mentre que per Nietzsche és una voluntat de viure. És a partir de la renúncia de Schopenhauer que sortirà el nihilisme i el superhome.
Amb 24 anys la seva carrera acadèmica era brillant. Al 1869 ja era catedràtic i va adquirir la nacionalitat suïssa. Al 1872 publicà “El naixement de la tragèdia” on parla d’Apol·lo i Dionís entre d’altres coses. Al 1873 publicà “Consideracions intempestives”, una obra que creà molta polèmica. Aquestes dues obres estan escrites en un estil aforístic (frases breus que rebel·len grans intuïcions i pensaments explosius). Al 1876 inicià una crítica despietada de tot el que se sol considerar virtut: Ell hi trobarà hipocresia i corrupció. Al 1879 es jubila i per problemes de salut viatjà per tot Europa buscant un lloc adient. (Nietzsche tenia una relació estranya amb les dones i la germana hi teia influència.) Al 1882 publicà “La gaia ciència” on anuncià la mort de Déu. Entre el 1883 i el 1885 escriví “Així parlà Tharatustra”: Els 4 grans temes de la seva filosofia: La mort de Déu, l’aparició del superhome, la intuïció de l’etern retorn i la voluntat de poder).
2.     Apol·lo i Dionís
“El naixement de Tharatustra” conté el nucli de la seva filosofia: El reconeixement de la vida com a valor fonamental i la convicció que la cultura occidental l’ha rebutjat (la vida). Nietzsche afirma que la tragèdia clàssica grega ens mostra els dos principis que componen la realitat: l’esperit dionisíac i l’esperit apol·lini. L’esperit dionisíac (Dionís) conté els valors de la vida. L’esperit apol·loni (Apol·lo) conté els valors de la raó.
·         Els valors de la vida: Dionís és la divinitat del vi, del sexe, de la salut. És la imatge de la força instintiva i passional. L’home dionisíac és el que viu en harmonia amb la natura.
·         Els valors de la raó: Apol·lo és la divinitat de la llum, de la proporció i la realitat ja que en ell hi predomina la raó.
Nietzsche pensa que abans de Sòcrates l’art de la tragèdia manifestava el més profund de l’existència humana: Mostrava l’equilibri entre els dos ordres de valor, l’art tràgic és una valenta acceptació de la vida, un sí a la vida, malgrat aquesta porti dolor. Segons Nietzsche, Plató i Sòcrates van començar la decadència i l’error: Els elements intel·lectuals i morals s’imposaren. S’inicià el predomini històric de tot el que és lògic i racional (Apol·lo per sobre de Dionís). Nietzsche dirà que Sòcrates es mostrà enemic de la vida.
En la realitat hi ha dolor i destrucció però el camí per afrontar aquesta vida no és la renúncia, el camí per acceptar la vida de dolor serà l’art. L’art afirma la vida en la seva plenitud.
3.     Els 4 grans temes
LA MORT DE DÉU
L’expressió “Déu ha mort” va més enllà de l’afirmació d’alguna mena d’ateisme. És la gran metàfora que expressà la mort de les veritats absolutes i de les idees immutables. És la mort de tots els ideals que guiaven la vida humana.
Quan ell diu “Déu ha mort” es refereix a que ha mort tot allò metafísic, suprasensible (idees de Plató). Ell diu que fins ara tota la cultura occidental està basada en el més enllà, tot allò mort. El sentit de la vida és a la Terra.
Per Nietzsche la mort de Déu significa enderrocar la nostra civilització ja que tots els seus valors es fonamenten en la creença que el sentit del món és fora del món. Ara vivim la fi de la nostra civilització, s’enfonsen els ideals.
EL SUPERHOME
Nietzsche ens anuncia que Déu ha mort i que aquest assassinat anuncia un temps nou. Ja no hi ha ideals, normes, principis ni valors per damunt nostre. Ell dirà: Davant d’aquesta mort de Déu podem trobar dues posicions:
·         El darrer home: Viu la trista fi de la civilització i la manca de valors. És l’home que es veu precipitat al nihilisme, la negació absoluta. L’estat de l’home mancat d’objectius pels quals valgui la pena lluitar. És l’home transformat en vegetal. L’home de la vida moderna: Només cerca comoditat i plaer quotidià. La civilització occidental és nihilista: Li manquen els valors, perdura la buidor, la incoherència, el sense sentit i el sense valor de l’existència.
·         El superhome: En aquesta situació de nihilisme ell veu una possibilitat de crear un home nou. Aquesta negació absoluta d’antics valors obra la possibilitat d’afirmar valors nous, un home nou: El superhome (oposat al darrer home). És l’ésser capaç d’estar a l’alçada d’un acte tant immens com l’assassinat de Déu. El superhome és el nou Déu, el Déu terrenal. És el que donarà un sentit nou a la realitat i crearà uns valors nous fonamentats en aquest món.
Nietzsche no caracteritza el superhome amb precisió però ens afirma que serà un esperit lliure que no cedirà davant de res. A l’obra d’”Així parlà Tharatustra” descriu la metamorfosi de l’home que fa camí cap al superhome. Hi haurà 3 moments en que l’home pren forma de:
o    Camell: És l’home capaç de dur el pes de la llei moral. L’esperit que s’inclina davant d’aquesta llei. És la màxima del deure kantià: No facis el que no vols que et facin.
o    Lleó: Animal que es desfà de les seves càrregues opressores i antinaturals. Lluita contra el seu darrer déu: La moral i els valors.
o    Nen: És el voler creador i espontani: La llibertat vertadera. Representa l’existència com a aventura o joc, diu sí a la vida.
LA VOLUNTAT DE PODER
A l’hora de crear nous valors que substitueixin i superin els antics el superhome només compta amb la voluntat de poder (domini, força, potència vital). La vida és una energia inquieta, constantment és necessari crear noves vides i destruir-ne d’altres.
La voluntat de poder no és la llei salvatge del més fort sinó que és el poder dels creadors (artistes). Aquesta igualtat de poder s’oposa a la voluntat d’igualtat. La voluntat d’igualtat és tot l’intent de reduir tot allò original en cosa ordinària/mediocre.
Nietzsche lluita en conra de la identificació igualtat=justícia. En aquest sentit fa una distinció entre dues morals:
·         Esclau: La moral de la mediocritat. Moral amb instint de venjança contra la vida superior. És la moral de la democràcia que vol igualar totes les persones.
·         Senyor: És la moral noble, elevada que jutja amb la contraposició de bo i dolent. És bo tot allò que eleva a l’individu, tot el que es basa en l’afirmació i l’acceptació de la vida.

L’ETERN RETORN
A l’obra d’”Així parlà Tharatustra” Nietzsche ens parla de la seva intuïció de l’etern retorn. Aquesta intuïció significa que els cicles temporals que comencen i acaben constantment es repeteixen de manera infinita.

Cada persona està condemnada a desaparèixer del món i hi tornarà en el proper cicle. Tornarà a viure la mateixa vida i d’aquest retorn o repetició de l’ésser humà s’anirà repetint eternament. Aquesta intuïció l’omple de consol i alegria perquè tot allò que desapareix serà vida altra vegada. La infinita repetició de tot el que existeix dóna lloc a moltes interpretacions errònies.