FRASES

BENVINGUTS

Sou al bloc de 2n de batxillerat de l'Institut de Llavaneres.
Trobareu aquí materials per a resseguir la història de la filosofia.

Un dia naixem sense que ens en demanin permís. Creixem quasi involuntàriament pel desplegament d'una sèrie de mecanisme biològics que tenim gravats. Però hi ha un altre creixement que no és el físic i aquest sí que només depèn de nosaltres. Podem arribar a vells i ser simples com infants o tractar de créixer i madurar cada dia. Aquest és el camí de tots els filòsofs: la comprensió i la recerca del sentit de la vida, del món, de les coses...

Una activitat apassionant a la qual, ara, tu ets convidat. Que et sigui plaent!

dilluns, 3 d’abril de 2017

John Locke (2 BAT A)

JOHN LOCKE (1632-1704)
CONTEXT HISTÒRIC
De la revolució política a la revolució industrial.
·         Separació d’Església i Estat (protestantisme i catolicisme).
·         Guerra Civil (La Gloriosa).
·         Naixement de la burgesia (lligada a la revolució industrial).
·         Màquina de vapor.
·         Els avenços de la ciència i de la tècnica fan créixer l’interès de diferents pensadors o filòsofs. Neixen les inquietuds a l’hora d’analitzar l’origen i conèixer la validesa del coneixement humà.
CONEIXEMENT I EXPERIÈNCIA (empirisme)
Coneixement - Idees à Representacions mentals.
MAI SERAN IDEES INNATES
Per tenir seguretat que el nostre coneixement és segur cal analitzar l’origen i la validesa de les idees,
AUTOR
John Locke (1652-1704)
Les obres de Locke constitueixen l’inici del pensament il·lustrat (la il·lustració és un moviment que es dóna a França). John Locke per una banda du a terme la primera exposició sistemàtica d’una teoria empírica del coneixement i per l’altra banda a l’àmbit polític constitueix el fonament teòric del liberalisme modern.
“Assaig sobre l’enteniment humà” (1690) à Teoria empírica. Dins d’aquesta obra pretén analitzar quin és l’origen i quins són els límits i els graus del coneixement humà.
Fonament teòric del liberalisme modern
 
“Dos tractats del govern civil” (1690)
“Carta sobre la tolerància” (1689)
Locke defensava, políticament, el dret natural i un estat que garanteixi aquests drets (drets naturals). Ell creia en la divisió de poders (Execuitiu, judicial i legislatiu) i la tolerància religiosa).
TERMES GENERALS
L’empirisme és el segon gran moviment filosòfic de l’edat moderna (“empeiría” el que etimològicament significa experiència): Tot coneixement deriva en l’última instància de l’experiència sensible. Característiques:
1.     Tot el coneixement comença amb l’experiència sensible.
2.     La ment en néixer és com un full en blanc (tabula rassa): Negació de l’existència d’idees innates (no innatisme).
3.     El coneixement és coneixement d’idees o percepcions. No coneixem directament la realitat sinó les idees sobre la realitat.
4.     Tot coneixement només es pot justificar a partir de l’experiència sensible. Si no és possible assignar un pensament a una experiència sensible cal rebutjar el pensament.
TEORIA EMPIRISTA DEL CONEIXEMENT 1
El punt de partida de la teoria del coneixement de Locke és la crítica al racionalisme (no hi ha idees innates en l’empirisme), al néixer la ment és un paper en blanc, no tenim impressions com dirà Locke. Ell ho demostra amb els nens i els idiotes. Les idees són resultats de l’experiència i fan d’intermediari entre les coses i la ment: La cosa és a la realitat i la ment és a la idea de cosa.
Segons Locke les idees sorgeixen de la percepció, aquesta percepció pot ser externa o interna. L’externa farà referència a la sensació i la interna a la reflexió del subjecte. Mitjançant la sensació captem qualitats sensibles de la realitat però les idees que tenim sorgides de la reflexió són causades pel jo mateix i de l’experiència que té de sí mateix.
Locke anomenarà a totes les idees de sensació i reflexió: idees simples. Les idees simples són dades soltes de la realitat exterior o interior. La ment rep passivament les idees simples però no està limitada només a aquestes. La ment té un paper actiu en la producció del coneixement i a partir de l’associació d’idees simples sorgeixen les idees complexes.
INCÍS
La primera classificació de Locke, a més a més, ens figura una classificació de les idees de sensació: idees de qualitat primària, idees de qualitat secundària i idees mixtes/de potència.
La pomaResultat d'imatges de poma
·         Qualitats primàries: La forma.
·         Qualitats secundàries: El color, el gust, la textura.
·         Qualitats mixtes/de potència: Idea que rep un canvi.
Les qualitats primàries són objectives i no depenen del subjecte que les pensa, són inseparables a l’objecte. Pertanyen a l’objecte i es mantenen inalterables.
Les qualitats secundàries són subjectives el que ens permet concloure que aquestes no s’assemblen al cos que representen.
Les qualitats mixtes parlen de la potència del cossos per produir o rebre canvis.
La ment rep positivament les idees simples però no es limita a aquestes. Les idees complexes permeten conèixer objectes, fets i un món ordenat. Locke farà una tercera classificació, aquest cop d’idees complexes:
Les idees de substància, les quals podem dividir en:
·         Realitats concretes (arbre, llapis): Serveixen de suport a les sensacions.
·         Substàncies “especials”
GRAUS DE CONEIXEMENT
1.     Intuïtiu: Jo
2.     Demostratiu: Déu.
3.     Sensitiu: Món.
Les idees de mode són les maneres en que l’objecte es presenta: Les idees de superfície, distància o ordre són diferents modes que adopta l’objecte.
Les idees de relació són la comparació d’una idea amb una altra.
TEORIA EMPIRISTA DEL CONEIXEMENT 2
La idea per Locke és allò que la ment percep en sí mateixa o és objecte de percepció, de pensament o d’enteniment. Aquestes idees procedeixen de l’experiència (tesi de la no-existència de les idees innates).
Si totes les idees provenen de l’experiència, no hi ha idees innates. Ni els bojos ni els nens comprenen idees com ànima. La ment és una tabula rassa.
Hi ha dos tipus d’idees: les idees de sensació i les idees de reflexió.
Les idees de sensació, externes, inclouen idees com: fred, calor, groc (percepcions diverses).
Les idees de reflexió, internes, inclouen idees com: record, pensament.
La sensació i la reflexió són les dues fonts de coneixement d’on parteixen totes les idees que podem tenir. El conjunt de les dues és l’experiència que és d’on deriva el coneixement.
Llavors Locke fa una segona classificació, del tipus d’idees:
·         Idees simples: Aquelles que la ment rep positivament, indivisibles i completes, dades immediates de l’experiència. Els únics materials dels nostres pensaments. D’aquestes idees simples Locke dirà que n’hi ha tres:
o    Les idees de sensació les percepcions de les quals són la primera font de coneixement, dividides en:
§  Idees de qualitats primàries: Arriben a la ment per més d’un sentit i no es poden separar dels cossos. Són objectives.
§  Idees de qualitats secundàries: Arriben a la ment oer un sol sentit i són subjectives. No són realment als cossos, són pel subjecte. Les seves aparences varien en l’abast del nostre sentit.
§  Idees de potència: La potència que posseeixen els cossos per poder ser modificats i rebre canvis. Allò que l’objecte pot arribar a ser.
o    Les idees de reflexió: Quan la ment està activa. Aquesta és la segona font de coneixement.
o    Les idees mixtes: La combinació de les dues primeres idees. Idees com:  existència o plaer.
·         Idees complexes: Són els resultat de l’activitat de l’enteniment quan compara, uneix o separa les idees simples. Les idees complexes es divideixen en:
o    Idees de mode: Idees complexes que no substitueixen per elles mateixes sinó que són com a dependents de la substància. No substitueixen per elles mateixes sinó que depenen de la substància. Hi ha 4 tipus de modes:
§  Modes compostos d’un sol tipus d’idea simple: Modificació d’una idea simples. UNITAT + UNITAT = DOS UNITATS
§  Modes de pensament: L’esperit percep una gran varietat de les seves pròpies modificacions quan reflexiona sobre ell mateix. PERCEPCIÓ
§  Modes de voluntat: Llibertat com la potència de començar o no una acció.
§  Modes mixtes: Són idees independents que l’esperit ajunta sense que aquests modes tinguin experiència sensible real. MENTIDA
o    Idees de substància: Les reflexions sobre la substància representen un moment de conflicte en la seva obra. La substància és “suposat suport però desconegut” d’aquelles qualitats que trobem que sí que existeixen i de les que imaginem que no poden subsistir sense res que les suporti. Aquest suport el denomina substància. Locke dirà que hi ha un “no sé què” que fa de substrat (substància) i no és objecte d’experiència, no en tenim cap experiència (no el coneixem directament). Locke distingeix entre substància general i substància en particular:
§  Substància general: La idea de substància com a substrat (suport). És una espècie de pressuposició de la ment. La ment rep de l’exterior idees simples. No pot imaginar que aquestes subsisteixen per elles mateixes, aleshores suposa un suport en el qual subsisteixen aquestes idees simples i del qual depenen les qualitats que produeixen en nosaltres les idees simples.
§  Les substàncies particulars: Són combinacions d’idees simples que representen coses particulars subsistents per sí mateixes. Combinacions d’idees simples unides a la idea general de substància.
o    Idees de relació: Resulten de la comparació d’unes idees simples amb altres. El nombre d’idees de relació és quasi infinit. Qualsevol idea és successible de múltiples combinacions d’altres idees. JO COM A FILL, GERMÀ... Locke vol demostrar que totes les idees de relació es poden reduir a idees simples de sensació i de reflexió. Aquesta afirmació afirma la tesi empírica: Les idees s’originen de l’experiència.
La conseqüència de l’empirisme de Locke és: No coneixem l’ésser de les coses, només coneixem allò que l’experiència ens mostra (qualitats sensibles), per tant l’experiència és l’origen i el límit del nostre coneixement.
QUÈ ÉS CONÈIXER?
Fins ara Locke ha establert que totes les nostres idees procedeixen de l’experiència, però cal dir que l’experiència n és el coneixement mateix.
El coneixement, per Locke, és la percepció per part de la ment de l’acord o el desacord d’unes idees amb unes altres. Locke dirà que conèixer és comparar idees, descobrir les seves relacions i jutjar. Locke defensa que les idees poden concordar o no concordar entre sí en quatre formes:
1.     Concordança d’identitat: La lògica. à LA PISSARRA BLANCA NO ÉS VERDA.
2.     Concordança de relació: Matemàtiques. à DOS TRIANGLES DE IGUALS BASES AMB COSTATS PARAL·LELS SÓN IGUALS.
3.     Concordança de coexistència: Física. La ment percep que certes idees coexisteixen amb d’altres en el mateix subjecte. à MAGNETISME-FERRO.
4.     Concordança per existència real: Metafísica. Implica la percepció de l’existència real d’una idea fora de la ment. DÉU EXISTEIX.
GRAUS DE CONEIXEMENT
De graus de coneixement en tenim tres que serien: Intuïtiu, demostratiu i sensitiu.
§  Si la concordança o no concordança entre idees és percebuda per la ment de manera immediata parlem de coneixement intuïtiu. No cal recórrer a cap idea intermediària perquè la intuïció sempre ens porta a la certesa (evident). JO INTUEIXO LA MEVA PRÒPIA EXISTÈNCIA.
§  Quan la ment no percep de manera immediata l’acord o el desacord entre dues idees, necessita d’altres idees, s’obté el coneixement demostratiu. De fet és la raó qui seguint el fil de la deducció arriba a veure aquest lligam entre idees. MATEMÀTIQUES. Les matemàtiques en el domini de la demostració són la màxima certesa. La intuïció haurà de donar-se en cada pas a seguir.
§  El coneixement de l’existència d’objectes particulars exteriors a nosaltres és el coneixement sensitiu.
L’EXISTÈNCIA D’UNA REALITAT DIFERENT A LES NOSTRES IDEES
Locke parla d’idees com a material de coneixement, aquest fet suposa pensar que existeixen les coses i les idees. Locke dirà que no podem arribar a conèixer les coses sinó les idees d’aquestes coses. En aquest moment podríem arribar a pensar que la realitat no existeix. Locke, però, adopta una postura realista (vs idealista - Plató) accepta l’existència de la substància (realitat) i a més planteja l’existència de les tres substàncies cartesianes: Jo, Déu i el Món.
JO com a substància en tenim un coneixement intuïtiu “en cada acte de pensament o sensació som conscients del nostre propi ésser”.
DÉU en tenim un coneixement demostratiu perquè l’existència d’un ésser contingut que sóc jo, suposa l’existència d’un ésser etern i totpoderós que, és la causa de les meves facultats de coneixement i creador del món.
MÓN en tenim un coneixement sensitiu. Les sensacions han de ser produïdes pels objectes externs, és a dir, el món existeix independentment de les nostres percepcions i a més a més n’és la causa. Aquesta causa és desconeguda perquè nosaltres només coneixem les nostres percepcions en forma d’idees.

JOHN LOCKE FILOSOFIA POLÍTICA: L’ESTAT LIBERAL
INTRODUCCIÓ AL PENSAMENT POLÍTIC ANGLÈS: EL CONTRACTUALISME
La situació sociopolítica del continent europeu es trobava dominada per monarquies absolutistes. Qualsevol reforma era considerada despotisme il·lustrat. Anglaterra propicia/promou reflexions sobre l’origen de la vida i sobre quin és el millor govern d’estat.
Destaquen filòsofs com Locke o Hobbes, empiristes, que es plantegen els fonaments de la sociabilitat humana i intenten descriure quina ha de ser l’estructura de l’estat segons les seves conviccions polítiques.
A l’època hi ha la idea comuna de pensar que la societat és un pacte entre homes lliures. Aquest pacte respon a la necessitat de recuperar un suposat estat de naturalesa. Aquest estat de naturalesa seria la situació en la que es trobaria l’ésser humà sinó existís la societat.
Locke defensa que l’origen del poder i de l’estat resideix en un acord o conveni entre els individus. Locke accepta l’existència d’una llei natural que prové de la raó i que ens proposa uns drets i deures previs a tota formació d’organització política.
La finalitat d’aquesta organització política és assegurar el lliure exercici d’aquests drets.
L’ESTAT DE NATURALESA I EL PAS A LA SOCIETAT CIVIL
L’estat de naturalesa per Hobbes és l’estat presocial i premoral.
Per Locke l’estat de naturalesa dirà que els homes vivien en família i reconeixen l’autoritat d’aquesta. Reconeixen la llei natural pròpia i connatural a la nostra raó que ens porta a defensar la nostra vida i llibertat (drets naturals) i respectar la dels altres.
A aquests drets naturals Locke afegirà el dret de la propietat. Els drets naturals no neixen de la societat sinó que són previs a aquesta. La propietat és un principi comunal (comú a tots). Les coses van ser donades a tots per Déu però cadascun de nosaltres té dret d’apropiar-se individualment d’alguna cosa per mitjà del treball (mitjà legítim per adquirir propietat).
Tenim dret a tanta propietat (possessió de terres) com siguem capaços de treballar, no més à Amb la introducció de la moneda hi ha possibilitats d’incrementar les possessions individuals més enllà dels límits establerts per la llei natural. Aquest és el punt feble de la filosofia de Locke i justifica en la natura desigualtats econòmiques les quals semblen producte d’una societat.
En estat natural els homes viuen en un règim de llibertat, igualtat i respecte mutu. El treball i les relacions familiars els proporcionen una existència feliç. Per què aleshores l’home ha d’abandonar aquest estat i quina necessitat hi havia de construir una societat amb el seu govern i les seves lleis?
Locke pensa que la societat civil s’origina per la deficiència de l’estat de naturalesa el qual és incapaç de garantir els drets als seus individus. La raó ens diu el que és bo i just però cal un estat polític que ho garanteixi.
EL PACTE SOCIAL
Els individus renuncien a la seva llibertat natural per sotmetre’s a un poder comú per tal d’assegurar millor els seus drets. El pacte és un contracte recíproc entre individus i sobirà. El pacte obliga als individus a obeir i al sobirà a garantir els drets previs (drets de l’estat de natura).
El contracte no implica la cessió de drets sinó que suposa la renúncia a exercir la força de manera individual. El pacte sempre és reversible: si el pacte no respecte els drets fonamentals, el poder es dissol i els individus poden recuperar la seva llibertat per tornar a l’estat de natura o bé constituir-se en una nova societat.
L’ESTAT CIVIL/LA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
La majora ha de decidir entre una monarquia (atorgar el poder a un de sol), una oligarquia (atorgar el poder a una minoria) o una democràcia perfecte (atorgar el poder a la majoria).

Locke no es decanta per cap forma de govern però sembla que pensa en una monarquia parlamentària. No és qui té el poder sinó que el poble li atorga el mandat el qual pot revocar-lo quan no es compleixi allò pactat (dret de rebel·lió).