JOHN LOCKE (1632-1704)
CONTEXT HISTÒRIC
De
la revolució política a la revolució industrial.
·
Separació
d’Església i Estat (protestantisme i catolicisme).
·
Guerra
Civil (La Gloriosa).
·
Naixement
de la burgesia (lligada a la revolució industrial).
·
Màquina
de vapor.
·
Els
avenços de la ciència i de la tècnica fan créixer l’interès de diferents
pensadors o filòsofs. Neixen les inquietuds a l’hora d’analitzar l’origen i
conèixer la validesa del coneixement humà.
CONEIXEMENT I EXPERIÈNCIA
(empirisme)
Coneixement
- Idees à Representacions mentals.
MAI
SERAN IDEES INNATES
Per
tenir seguretat que el nostre coneixement és segur cal analitzar l’origen i la
validesa de les idees,
AUTOR
John
Locke (1652-1704)
Les
obres de Locke constitueixen l’inici del pensament il·lustrat (la il·lustració
és un moviment que es dóna a França). John Locke per una banda du a terme la
primera exposició sistemàtica d’una teoria empírica del coneixement i per
l’altra banda a l’àmbit polític constitueix el fonament teòric del liberalisme
modern.
“Assaig
sobre l’enteniment humà” (1690) à Teoria empírica. Dins d’aquesta obra pretén analitzar
quin és l’origen i quins són els límits i els graus del coneixement humà.
|
“Dos
tractats del govern civil” (1690)
“Carta
sobre la tolerància” (1689)
Locke
defensava, políticament, el dret natural i un estat que garanteixi aquests
drets (drets naturals). Ell creia en la divisió de poders (Execuitiu, judicial
i legislatiu) i la tolerància religiosa).
TERMES GENERALS
L’empirisme
és el segon gran moviment filosòfic de l’edat moderna (“empeiría” el que
etimològicament significa experiència): Tot coneixement deriva en l’última
instància de l’experiència sensible. Característiques:
1. Tot el coneixement comença amb l’experiència
sensible.
2. La ment en néixer és com un full en blanc
(tabula rassa): Negació de l’existència d’idees innates (no innatisme).
3. El coneixement és coneixement d’idees o
percepcions. No coneixem directament la realitat sinó les idees sobre la
realitat.
4. Tot coneixement només es pot justificar a
partir de l’experiència sensible. Si no és possible assignar un pensament a una
experiència sensible cal rebutjar el pensament.
TEORIA EMPIRISTA DEL
CONEIXEMENT 1
El
punt de partida de la teoria del coneixement de Locke és la crítica al
racionalisme (no hi ha idees innates en l’empirisme), al néixer la ment és un
paper en blanc, no tenim impressions com dirà Locke. Ell ho demostra amb els
nens i els idiotes. Les idees són resultats de l’experiència i fan
d’intermediari entre les coses i la ment: La cosa és a la realitat i la ment és
a la idea de cosa.
Segons
Locke les idees sorgeixen de la percepció, aquesta percepció pot ser externa o
interna. L’externa farà referència a la sensació i la interna a la reflexió del
subjecte. Mitjançant la sensació captem qualitats sensibles de la realitat però
les idees que tenim sorgides de la reflexió són causades pel jo mateix i de
l’experiència que té de sí mateix.
Locke anomenarà a totes les idees de sensació
i reflexió: idees simples. Les idees simples són dades soltes de la realitat
exterior o interior. La ment rep passivament les idees simples però no està
limitada només a aquestes. La ment té un paper actiu en la producció del
coneixement i a partir de l’associació d’idees simples sorgeixen les idees
complexes.
INCÍS
La
primera classificació de Locke, a més a més, ens figura una classificació de
les idees de sensació: idees de qualitat primària, idees de qualitat secundària
i idees mixtes/de potència.
La
poma
·
Qualitats
primàries: La forma.
·
Qualitats
secundàries: El color, el gust, la textura.
·
Qualitats
mixtes/de potència: Idea que rep un canvi.
Les
qualitats primàries són objectives i no depenen del subjecte que les pensa, són
inseparables a l’objecte. Pertanyen a l’objecte i es mantenen inalterables.
Les
qualitats secundàries són subjectives el que ens permet concloure que aquestes
no s’assemblen al cos que representen.
Les qualitats mixtes parlen de la potència
del cossos per produir o rebre canvis.
La
ment rep positivament les idees simples però no es limita a aquestes. Les idees
complexes permeten conèixer objectes, fets i un món ordenat. Locke farà una
tercera classificació, aquest cop d’idees complexes:
Les
idees de substància, les quals podem dividir en:
·
Realitats
concretes (arbre, llapis): Serveixen de suport a les sensacions.
·
Substàncies
“especials”
GRAUS
DE CONEIXEMENT
1. Intuïtiu: Jo
2. Demostratiu: Déu.
3. Sensitiu: Món.
Les
idees de mode són les maneres en que l’objecte es presenta: Les idees de
superfície, distància o ordre són diferents modes que adopta l’objecte.
Les
idees de relació són la comparació d’una idea amb una altra.
TEORIA EMPIRISTA DEL
CONEIXEMENT 2
La
idea per Locke és allò que la ment percep en sí mateixa o és objecte de
percepció, de pensament o d’enteniment. Aquestes idees procedeixen de
l’experiència (tesi de la no-existència de les idees innates).
Si
totes les idees provenen de l’experiència, no hi ha idees innates. Ni els bojos
ni els nens comprenen idees com ànima. La ment és una tabula rassa.
Hi
ha dos tipus d’idees: les idees de sensació i les idees de reflexió.
Les
idees de sensació, externes, inclouen idees com: fred, calor, groc (percepcions
diverses).
Les
idees de reflexió, internes, inclouen idees com: record, pensament.
La
sensació i la reflexió són les dues fonts de coneixement d’on parteixen totes
les idees que podem tenir. El conjunt de les dues és l’experiència que és d’on
deriva el coneixement.
Llavors
Locke fa una segona classificació, del tipus d’idees:
·
Idees
simples: Aquelles que la ment rep positivament, indivisibles i completes, dades
immediates de l’experiència. Els únics materials dels nostres pensaments. D’aquestes
idees simples Locke dirà que n’hi ha tres:
o
Les
idees de sensació les percepcions de les quals són la primera font de
coneixement, dividides en:
§
Idees
de qualitats primàries: Arriben a la ment per més d’un sentit i no es poden
separar dels cossos. Són objectives.
§
Idees
de qualitats secundàries: Arriben a la ment oer un sol sentit i són
subjectives. No són realment als cossos, són pel subjecte. Les seves aparences
varien en l’abast del nostre sentit.
§
Idees
de potència: La potència que posseeixen els cossos per poder ser modificats i
rebre canvis. Allò que l’objecte pot arribar a ser.
o
Les
idees de reflexió: Quan la ment està activa. Aquesta és la segona font de
coneixement.
o
Les
idees mixtes: La combinació de les dues primeres idees. Idees com: existència o plaer.
·
Idees
complexes: Són els resultat de l’activitat de l’enteniment quan compara, uneix
o separa les idees simples. Les idees complexes es divideixen en:
o
Idees
de mode: Idees complexes que no substitueixen per elles mateixes sinó que són
com a dependents de la substància. No substitueixen per elles mateixes sinó que
depenen de la substància. Hi ha 4 tipus de modes:
§
Modes
compostos d’un sol tipus d’idea simple: Modificació d’una idea simples. UNITAT
+ UNITAT = DOS UNITATS
§
Modes
de pensament: L’esperit percep una gran varietat de les seves pròpies
modificacions quan reflexiona sobre ell mateix. PERCEPCIÓ
§
Modes
de voluntat: Llibertat com la potència de començar o no una acció.
§
Modes
mixtes: Són idees independents que l’esperit ajunta sense que aquests modes
tinguin experiència sensible real. MENTIDA
o
Idees
de substància: Les reflexions sobre la substància representen un moment de
conflicte en la seva obra. La substància és “suposat suport però desconegut”
d’aquelles qualitats que trobem que sí que existeixen i de les que imaginem que
no poden subsistir sense res que les suporti. Aquest suport el denomina
substància. Locke dirà que hi ha un “no sé què” que fa de substrat (substància)
i no és objecte d’experiència, no en tenim cap experiència (no el coneixem
directament). Locke distingeix entre substància general i substància en
particular:
§
Substància
general: La idea de substància com a substrat (suport). És una espècie de
pressuposició de la ment. La ment rep de l’exterior idees simples. No pot
imaginar que aquestes subsisteixen per elles mateixes, aleshores suposa un
suport en el qual subsisteixen aquestes idees simples i del qual depenen les
qualitats que produeixen en nosaltres les idees simples.
§
Les
substàncies particulars: Són combinacions d’idees simples que representen coses
particulars subsistents per sí mateixes. Combinacions d’idees simples unides a
la idea general de substància.
o
Idees
de relació: Resulten de la comparació d’unes idees simples amb altres. El
nombre d’idees de relació és quasi infinit. Qualsevol idea és successible de
múltiples combinacions d’altres idees. JO COM A FILL, GERMÀ... Locke vol
demostrar que totes les idees de relació es poden reduir a idees simples de
sensació i de reflexió. Aquesta afirmació afirma la tesi empírica: Les idees
s’originen de l’experiència.
La
conseqüència de l’empirisme de Locke és: No coneixem l’ésser de les coses,
només coneixem allò que l’experiència ens mostra (qualitats sensibles), per
tant l’experiència és l’origen i el límit del nostre coneixement.
QUÈ
ÉS CONÈIXER?
Fins
ara Locke ha establert que totes les nostres idees procedeixen de
l’experiència, però cal dir que l’experiència n és el coneixement mateix.
El
coneixement, per Locke, és la percepció per part de la ment de l’acord o el
desacord d’unes idees amb unes altres. Locke dirà que conèixer és comparar
idees, descobrir les seves relacions i jutjar. Locke defensa que les idees
poden concordar o no concordar entre sí en quatre formes:
1. Concordança d’identitat: La lògica. à LA PISSARRA BLANCA NO ÉS VERDA.
2. Concordança de relació: Matemàtiques. à DOS TRIANGLES DE IGUALS BASES AMB COSTATS
PARAL·LELS SÓN IGUALS.
3. Concordança de coexistència: Física. La ment
percep que certes idees coexisteixen amb d’altres en el mateix subjecte. à MAGNETISME-FERRO.
4. Concordança per existència real: Metafísica.
Implica la percepció de l’existència real d’una idea fora de la ment. DÉU
EXISTEIX.
GRAUS
DE CONEIXEMENT
De
graus de coneixement en tenim tres que serien: Intuïtiu, demostratiu i
sensitiu.
§ Si la concordança o no concordança entre
idees és percebuda per la ment de manera immediata parlem de coneixement
intuïtiu. No cal recórrer a cap idea intermediària perquè la intuïció sempre
ens porta a la certesa (evident). JO INTUEIXO LA MEVA PRÒPIA EXISTÈNCIA.
§ Quan la ment no percep de manera immediata
l’acord o el desacord entre dues idees, necessita d’altres idees, s’obté el
coneixement demostratiu. De fet és la raó qui seguint el fil de la deducció
arriba a veure aquest lligam entre idees. MATEMÀTIQUES. Les matemàtiques en el
domini de la demostració són la màxima certesa. La intuïció haurà de donar-se
en cada pas a seguir.
§ El coneixement de l’existència d’objectes
particulars exteriors a nosaltres és el coneixement sensitiu.
L’EXISTÈNCIA
D’UNA REALITAT DIFERENT A LES NOSTRES IDEES
Locke
parla d’idees com a material de coneixement, aquest fet suposa pensar que
existeixen les coses i les idees. Locke dirà que no podem arribar a conèixer les
coses sinó les idees d’aquestes coses. En aquest moment podríem arribar a
pensar que la realitat no existeix. Locke, però, adopta una postura realista
(vs idealista - Plató) accepta l’existència de la substància (realitat) i a més
planteja l’existència de les tres substàncies cartesianes: Jo, Déu i el Món.
JO
com a substància en tenim un coneixement intuïtiu “en cada acte de pensament o
sensació som conscients del nostre propi ésser”.
DÉU
en tenim un coneixement demostratiu perquè l’existència d’un ésser contingut que
sóc jo, suposa l’existència d’un ésser etern i totpoderós que, és la causa de
les meves facultats de coneixement i creador del món.
MÓN
en tenim un coneixement sensitiu. Les sensacions han de ser produïdes pels
objectes externs, és a dir, el món existeix independentment de les nostres
percepcions i a més a més n’és la causa. Aquesta causa és desconeguda perquè
nosaltres només coneixem les nostres percepcions en forma d’idees.
JOHN LOCKE FILOSOFIA
POLÍTICA: L’ESTAT LIBERAL
INTRODUCCIÓ
AL PENSAMENT POLÍTIC ANGLÈS: EL CONTRACTUALISME
La
situació sociopolítica del continent europeu es trobava dominada per monarquies
absolutistes. Qualsevol reforma era considerada despotisme il·lustrat.
Anglaterra propicia/promou reflexions sobre l’origen de la vida i sobre quin és
el millor govern d’estat.
Destaquen
filòsofs com Locke o Hobbes, empiristes, que es plantegen els fonaments de la
sociabilitat humana i intenten descriure quina ha de ser l’estructura de
l’estat segons les seves conviccions polítiques.
A
l’època hi ha la idea comuna de pensar que la societat és un pacte entre homes
lliures. Aquest pacte respon a la necessitat de recuperar un suposat estat de
naturalesa. Aquest estat de naturalesa seria la situació en la que es trobaria
l’ésser humà sinó existís la societat.
Locke
defensa que l’origen del poder i de l’estat resideix en un acord o conveni
entre els individus. Locke accepta l’existència d’una llei natural que prové de
la raó i que ens proposa uns drets i deures previs a tota formació
d’organització política.
La
finalitat d’aquesta organització política és assegurar el lliure exercici
d’aquests drets.
L’ESTAT
DE NATURALESA I EL PAS A LA SOCIETAT CIVIL
L’estat
de naturalesa per Hobbes és l’estat presocial i premoral.
Per
Locke l’estat de naturalesa dirà que els homes vivien en família i reconeixen
l’autoritat d’aquesta. Reconeixen la llei natural pròpia i connatural a la
nostra raó que ens porta a defensar la nostra vida i llibertat (drets naturals)
i respectar la dels altres.
A
aquests drets naturals Locke afegirà el dret de la propietat. Els drets
naturals no neixen de la societat sinó que són previs a aquesta. La propietat
és un principi comunal (comú a tots). Les coses van ser donades a tots per Déu
però cadascun de nosaltres té dret d’apropiar-se individualment d’alguna cosa
per mitjà del treball (mitjà legítim per adquirir propietat).
Tenim
dret a tanta propietat (possessió de terres) com siguem capaços de treballar,
no més à Amb la introducció de la moneda hi ha
possibilitats d’incrementar les possessions individuals més enllà dels límits
establerts per la llei natural. Aquest és el punt feble de la filosofia de
Locke i justifica en la natura desigualtats econòmiques les quals semblen
producte d’una societat.
En
estat natural els homes viuen en un règim de llibertat, igualtat i respecte
mutu. El treball i les relacions familiars els proporcionen una existència
feliç. Per què aleshores l’home ha d’abandonar aquest estat i quina necessitat
hi havia de construir una societat amb el seu govern i les seves lleis?
Locke
pensa que la societat civil s’origina per la deficiència de l’estat de
naturalesa el qual és incapaç de garantir els drets als seus individus. La raó
ens diu el que és bo i just però cal un estat polític que ho garanteixi.
EL
PACTE SOCIAL
Els
individus renuncien a la seva llibertat natural per sotmetre’s a un poder comú
per tal d’assegurar millor els seus drets. El pacte és un contracte recíproc
entre individus i sobirà. El pacte obliga als individus a obeir i al sobirà a
garantir els drets previs (drets de l’estat de natura).
El
contracte no implica la cessió de drets sinó que suposa la renúncia a exercir
la força de manera individual. El pacte sempre és reversible: si el pacte no
respecte els drets fonamentals, el poder es dissol i els individus poden
recuperar la seva llibertat per tornar a l’estat de natura o bé constituir-se
en una nova societat.
L’ESTAT
CIVIL/LA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
La
majora ha de decidir entre una monarquia (atorgar el poder a un de sol), una
oligarquia (atorgar el poder a una minoria) o una democràcia perfecte (atorgar
el poder a la majoria).
Locke
no es decanta per cap forma de govern però sembla que pensa en una monarquia
parlamentària. No és qui té el poder sinó que el poble li atorga el mandat el
qual pot revocar-lo quan no es compleixi allò pactat (dret de rebel·lió).
